Hi ha una sèrie de verbs (anomenats inacusatius) que tenen un subjecte que s'interpreta com un complement directe. Per aquest motiu, quan aquest subjecte és plural, el verb també va en plural. Per exemple:
Falten més plats.
Sobren entrades per al ball.
Ara arriben els convidats a l'acte.
Cal [...]
El verb ensenyar, amb el significat de comunicar a algú una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc., donant-li'n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics, pot regir una oració d'infinitiu, que pot anar introduïda tant per la preposició a com de. En [...]
El tractament de vós es fa servir per adreçar-se a algú que hom tracta amb respecte. Aquest tractament, quan fa de subjecte, exigeix que el verb vagi en segona persona del plural. Per exemple:
No us hi podeu quedar, vós, aquí.
Demà us ho donaré a vós o a la vostra filla.
En frases en què hi ha [...]
El verb veure-hi significa 'tenir el sentit de la vista'. En canvi, la forma pronominal veure-s'hi significa 'tenir algú claror suficient per veure-hi'.
En conseqüència, caldrà fer servir veure-hi o veure-s'hi d'acord amb el context. Per exemple:
Sempre ha de dur ulleres, si no, no hi veu [...]
Generalment, els participis que poden modificar un sintagma nominal provenen de verbs transitius, però hi ha algun cas especial en què és possible fer servir participis de verbs intransitius. Així, malgrat que participar és un verb intransitiu, el seu participi es pot trobar usat per modificar un [...]
El verb morir significa que un ésser viu ha cessat de viure. Per exemple:
Tots hem de morir un dia o altre.
Va morir de vell a casa seva.
Ahir van morir cinc persones d'accident de trànsit.
El president Lluís Companys va morir afusellat.
Aquest verb també pot adoptar la forma pronominal [...]
Hi ha contextos en què el complement directe d'un verb transitiu no cal que s'expliciti perquè queda sobreentès: és el que s'anomena ús absolut del verb.
Es troba aquest ús absolut en mots o expressions que s'utilitzen com a interjecció. Per exemple: mira, escolta, ja veus, veuràs, saps?, etc [...]
El verb amenaçar és transitiu, és a dir, porta complement directe: Aquests núvols amenacen pluja. Però, a més a més, pot regir complements introduïts per les preposicions amb o de o la conjunció que seguida d'una oració. Exemples:
El va amenaçar amb una arma blanca.
La van amenaçar amb l'expulsió [...]
Quan en una oració el subjecte està format per dos sintagmes coordinats per la conjunció ni, el verb es pot usar tant en singular com en plural. Per exemple:
No ha/han vingut ni l'un ni l'altre.
Cap professor ni cap alumne no va/van presentar-se a la reunió.
Font: Gramàtica de la llengua [...]
Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents:
haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí.
caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu [...]
